Història i patrimoni
El terme municipal de la Floresta (5,69 km2) forma una franja allargada de nord a sud, al límit amb la plana d'Urgell. Es troba a 316 metres d'altitud, vora el torrent de la Femosa.
Antigament el poble s'anomenava Castellots i estava situat a 1,5 km de l'actual. Per la Guerra de Successió, el poble fou totalment arrasat l'any 1707. El 1814 es va agregar a les Borges Blanques, fins que el 1836 la Diputació accedí a la seva "independència" ja amb el nom actual de la Floresta.
El Castell de la Floresta data d'inicis del segle XIII i conjuga elements romànics, gòtics i renaixentistes. Forma un sòlid conjunt d'edificis on destaquen bells finestrals coronells, una notable torre quadrada emmerletada, rics sostres teginats de fusta i plafons de guix policromats. Van ser propietaris d'aquest monument, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, els ducs de Cardona, els comtes de Pallars i els ducs de Medinaceli.
En un extrem del Castell s'adossa l'Església Parroquial dedicada a Sant Blai.
A la plaça Mancomunitat hi ha una gran creu neogòtica de pedra.
Vinculat al Castell es troba l'antic Pou del Gel, una construcció de 150 m3 de capacitat que tenia la funció de conservar els aliments mitjançant la neu que es guardava en el seu interior.
Històricament al municipi ha tingut una importància cabdal el recurs natural de la pedra i l'ofici dels picapedrers, que es pot apreciar en una visita a la Sala d'Exposicions dels Treballs de la Pedra.